El dia que em varen anunciar que tenia un fill "especial", no vaig poder entendre què és el que em volien dir.... Vaig captar un missatge molt i molt negatiu, i dolorós, i no hi podia veure més, per molt que m'hi esforcés. He trigat temps, diria que uns anys, en estar del tot segura que és el millor adjectiu per a definir al meu vailet: especial. Perquè el seu somriure ho és, d'especial, i la seva mirada, i la seva tendresa, i el seu bon caràcter, i la seva generositat, i com no, també ho és el seu esforç per a viure.
Tot i estar "marcat" per una mutació genètica, que li ocasiona unes discapacitats severes, no perd les ganes de lluitar, i acaba superant-se ell mateix...... potser són petites coses que aconsegueix, però que en són de grans!
1 comentario:
hola, me emociono tanto cuando veo niños como el tuyo porque pienso que es hijo tuyo porque ha venido a través de ti, pero tambien es un hijo de todos y con todos lo tienes q compartir, así q si me envias tu direccion me gustaría enviarle un regalo, es un album de fotos hecho por mi para el donde puede pegar sus fotos favoritas, seguro q es un artista. un beso, me hago seguidora tuya.
Publicar un comentario