Follow by Email

martes, 22 de marzo de 2011

El proper projecte

  Ja estic enfeinada altra vegada .... aquestes són les teles amb les que faig una bossa, o bolso. Els colors van d'acord amb el bon temps. Ja aniré penjant fotos a mida que el vagi fent.

sábado, 19 de marzo de 2011

L'estrella

 Ja he acabat l'estrella, per fi!!!!!! Déu ni do quina feineta ......
 He triat uns colors força atrevits ... no volia que quedés avorrida!



jueves, 17 de marzo de 2011


I que no en són d'importants les petites coses?

Passejar, a peu, o amb bicicleta...... o amb crosses, o cadira de rodes.... cadascú de la manera que pugui, i veure, observar, olorar, sentir..... Sentir-se viu, al cap i a la fi !
Aquesta és la flor del presseguer, amb el seu color tant delicat. Quin goig que fan, els presseguers, acabats de florir! Al poble on visc, l'Armentera, n'hi ha un munt, de presseguers, i de pomeres, també. Es un goig, anar a fer un tomb pels camins que voregen els camps!

martes, 15 de marzo de 2011

Una llebre.... presumida?

  I aquesta és la última creació. Oi que és simpàtica? No li he estalviat els detalls ... el punt de creu i les bastes al seu vestit. A les orelles hi ha filferro, per tal de que agafin bona forma.

No cal que plogui per a què sortin els cargols....

  Aquest caragol tant simpàtic hi està molt bé a casa. Es una idea de l'Araceli Rodríguez. M'ho vaig passar molt bé, fent-lo.

lunes, 14 de marzo de 2011

L'adolescència ... especial?

  A casa ja fa temps que s'olora .... ummmm,..... com es diu ...? adolescència? També provoca emocions, l'adolescència, tant a qui la pateix en primera persona  (en aquest cas la germana del vailet especial), com als seus familiars i avinguts.... I per afrontar l'adolescència recomanen molta i molta paciència ....! Espero que no s'esgoti!

Quantes emocions "especials"!

El dia que em varen anunciar que tenia un fill "especial", no vaig poder entendre què és el que em volien dir.... Vaig captar un missatge molt i molt negatiu, i dolorós, i no hi podia veure més, per molt que m'hi esforcés.  He trigat temps, diria que uns anys, en estar del tot segura que és el millor adjectiu per a definir al meu vailet: especial. Perquè el seu somriure ho és, d'especial, i la seva mirada, i la seva tendresa, i el seu bon caràcter, i la seva generositat, i com no, també ho és el seu esforç per a viure.
  Tot i estar "marcat" per una mutació genètica, que li ocasiona unes discapacitats severes, no perd les ganes de lluitar, i acaba superant-se ell mateix...... potser són petites coses que aconsegueix, però que en són de grans!