Follow by Email

lunes, 14 de marzo de 2011

Quantes emocions "especials"!

El dia que em varen anunciar que tenia un fill "especial", no vaig poder entendre què és el que em volien dir.... Vaig captar un missatge molt i molt negatiu, i dolorós, i no hi podia veure més, per molt que m'hi esforcés.  He trigat temps, diria que uns anys, en estar del tot segura que és el millor adjectiu per a definir al meu vailet: especial. Perquè el seu somriure ho és, d'especial, i la seva mirada, i la seva tendresa, i el seu bon caràcter, i la seva generositat, i com no, també ho és el seu esforç per a viure.
  Tot i estar "marcat" per una mutació genètica, que li ocasiona unes discapacitats severes, no perd les ganes de lluitar, i acaba superant-se ell mateix...... potser són petites coses que aconsegueix, però que en són de grans!

1 comentario:

Mamen dijo...

hola, me emociono tanto cuando veo niños como el tuyo porque pienso que es hijo tuyo porque ha venido a través de ti, pero tambien es un hijo de todos y con todos lo tienes q compartir, así q si me envias tu direccion me gustaría enviarle un regalo, es un album de fotos hecho por mi para el donde puede pegar sus fotos favoritas, seguro q es un artista. un beso, me hago seguidora tuya.