Quantes emocions "especials"!

El dia que em varen anunciar que tenia un fill "especial", no vaig poder entendre què és el que em volien dir.... Vaig captar un missatge molt i molt negatiu, i dolorós, i no hi podia veure més, per molt que m'hi esforcés.  He trigat temps, diria que uns anys, en estar del tot segura que és el millor adjectiu per a definir al meu vailet: especial. Perquè el seu somriure ho és, d'especial, i la seva mirada, i la seva tendresa, i el seu bon caràcter, i la seva generositat, i com no, també ho és el seu esforç per a viure.

  Tot i estar "marcat" per una mutació genètica, que li ocasiona unes discapacitats severes, no perd les ganes de lluitar, i acaba superant-se ell mateix...... potser són petites coses que aconsegueix, però que en són de grans!